Osteopatia

Que és l’osteopatia?

L’osteopatia és una medicina natural que pretén tornar a l’home  la plena possessió del seu potencial físic i psicològic.

Davant qualsevol trastorn/malaltia, l’osteopata intenta amb les seves mans trobar les zones del cos amb rigideses, densificació de teixit, falta de mobilitat… que poden ser l’origen del problema. Per així de manera també manual retornar la mobilitat i la lliure circulació d’energia que permetrà a l’organisme restaurar l’estat de salut.

L’osteopatia és una filosofia; una manera de viure, mirar i entendre la vida, una ciència; pels coneixements anatomofisiològics que té de l’organisme i les diferents tècniques per abordar-ho; i un art per la manera en com s’utilitzen aquestes tècniques amb relació als coneixements i a la filosofia.

Principis:

La vida es moviment, intercanvi, dinamisme. El cos ha de mantenir els seus moviments i intercanvis per tal de realitzar les funcions que li son naturals. Amb el temps i el cúmul de traumes, toxines, estrés que la mateixa vida ens porta, el cos va perdent aquesta flexibilitat, va acumulant tensions, fins que un dia no pot més i expressa un símptoma.

La osteopatia es sustenta en el principi de que la salut es quelcom intern a l’organisme on l’osteopata assisteix a la natura per restituir el seu estat saludable.

En que l’estructura governa la funció. Qualsevol alteració de la forma del cos donarà alteracions a la funció de la zona alterada i visceversa.

En que cadascú es únic i una unitat en ell mateix (no existeixen dos persones iguals, i no podem separar la persona en parts sense fer-la menys del que es) Posa la seva atenció en l’individu i no només en els seus símptomes.

En que consisteix una sessió d’osteopatia?

En un interrogatori verbal o anamnesis: On es centra el Motiu de consulta, l’estat general de salut, antecedents familiars, hàbits, medicació, altres tractaments…

En una exploració: on es realitza un anàlisis visual i palpatori de l’estat de la postura, s’explora les  mobilitat articulars, qualitat dels teixits i els deslliçament entre els diferents plans, una escolta energètica i posada en relació de totes les estructures del cos amb símptoma. (i en cas necessari estudi de les proves complementaries Radiografies, TAC , analitiques…)

I en el tractament pròpiament dit: El tipus de tractament depèn de la causa del problema i no només del símptoma.

S’utilitzen tècniques bàsicament manuals que poden ser: estructurals (estirament, mobilitzacions, massatge, manipulacions amb trust), viscerals per normalitzar el deslliçament entre les visceres i corregir prensions internes, craneo-sacres per normalitzar tensió de les meninges, circulació al SNC i la repercussió a nivell neurològic, immunològic i endocrí.