El Tantra Blanc

images-6“Una de les experiències més captivadores en el camí iòguic és el Tantra Ioga Blanc. És una cosa que, al principi, t’omple de curiositat; et pot generar expectatives d’una o altra índole i en molts casos, ja des dels inicis o, potser des d’un cert aprofundiment, passa a ser un esdeveniment esperat, desitjat i alliberador “.

Així comença aquest article de YOGAENRED, on explica d’una forma planera què és el Tantra Blanc, i com és viure l’experiència.

images-4

Obviant judicis sobre si el fet és més o menys esotèric, la veritat és que l’experiència d’entrar en un fons de meditació grupal en una multitud organitzada, és una obertura mental de gran calibre.

La confiança en la pràctica saludable, i en el fons humà en sí, justifiquen aquesta proposta com una activitat de creixement més enllà de la persona, si no en el valor de la comunitat i la capacitat de sostenir les diferències individuals gràcies al grup, a la multitud.

img_9786

No calen vincles afectius íntims, només obertura i confiança. Ordre i direcció en la proposta del Mahan Tantric, Yogi Bhajan.

És una activitat facilitada per KRI-IKYTA gràcies a la feina d’AEKY.

images-5

images

El Tantra Blanc a Europa

El Tantra Blanc a Barcelona 2017

 

 

slider-img2

Anuncis
Publicat dins de Coses de la vida, Ioga | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Papa Mama, Què és la mort?

 

Xerrada Taller Escola de Famílies Xoriguer

-“Papa Mama, Què és la mort?

-Em va demanar el meu fill, i no vaig saber realment quina era la millor resposta.”

Aquesta situació és possible que es doni en qualsevol moment de la infància.

taller-escola-families-31-1-17-1

La millor resposta, és més fàcil trobar-la o construir-la sabent que no només amb paraules ens comuniquem. L’actitud, les creences de què ens acompanyem, i l’espai emocional i de confiança amb què ho abordem són tan o més rellevants. Comprendre què volem transmetre i com fer-ho ajuda a viure la intensitat de la pèrdua, de la manera més natural i fluïda possible.

Les pèrdues són inherents a la vida, com el procés d’elaboració del dol. Per això obrim una proposta saludable i respectuosa, on comprendre, compartir visions i integrar elements bàsics que ens ajuden a transitar la pèrdua d’un ésser estimat, cadascú des de les seves arrels i experiència.

Facilita/dinamitza: Agnès Capera

1) presentació primera sessió El Dol 31-01-2017

En aquesta primera sessió hem obert el que és el procés de pèrdua i dol, el model d’Elizabeth Khübler-Ross, la necessitat de parlar i de comunicar valors, i la construcció d’una identitat saludable entorn el l’autoconeixement i la cultura

2) presentació segona sessió La Soca 28-01-17

Referències a Youtube:

Las respuestas de estos jóvenes con cáncer os va a cambiar el modo de ver la vida.,

 ¿Qué le preguntarías a un niño con cáncer? | Proyecto Juntos,

Projecte ADN Momondo Subtítols castellà

En aquesta sessió hem recollit i tancat inquietuds emergents en la sessió anterior, i hem construit una imatge saludable on recollir el que queda quan morim.

Aquest taller s’ha dissenyat entorn la utilitat de mantenir creences que ens permetin desenvolupar-nos en les nostres relacions, sense emmarcar-nos en un context religiós ni específicament espiritual, si no quotidià.

Agraiment: a l’Escola Xoriguer per creure en i facilitar aquest espai íntim i respectuós, a l’Anna i  la Txell per generar una Escola de Famílies tan viva, i a les persones que hi hem participat, per fer-ho possible amb confiança, obertura, i curiositat.

 

 

Publicat dins de Coses de la vida, La Consulta, Psicoteràpia, Teràpia Gestalt | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Emocions i Cervell: intel·ligència emocional és apertura cognitiva

La intel·ligència  i l’emocionalitat han estat separadades i potser confrontades conceptualment. Podem veure diversos exemples més o menys presents en l’actualitat: des de la constatació cartesiana del “Cogito ergo sum”, la recerca nietzscheriana en la superació/elevació personal, o la visió psicoanalítica que els instints actuen des de les capes de la subconsciència repressiva/catàrquica.

A vista d’ocell, a dia d’avui, semblen hipòtesis metafísiques del que pot ser que passi, i no conceptes sostinguts amb fenomenologia científica. Professionalment dubto de la solidesa de preceptes unicistes que expliquen una eina única d’autoconeixement i de relació amb el món. Em sostinc des de l’obvietat que l’experiència mental és una forma més de desenvolupament humà, no la única via, i em recolço en la investigació neuronal. Intento obrir-me a un enfoc útil que en ser falsejat generi més coneixement.

Llavors, en aquest pas podem entrar en l’acompanyament sensibilitzat a “gestionar” emocions, trobem la integració de l’expresió emocional com una forma també vàlida -gairebé ja gens discutida- d’intel·legiència, d’autoconeixement i d’aprenentatge. Estem en el segon set del partit de tennis, potser ni a la mitja part del total. Ens queda molt joc encara per compendre.

CaliforniaLa Teràpia Gestalt manté la fama de permetre seguir el riu emocional. Malgrat que l’origen de la teràpia gestàltica és permetre que l’organisme autocompleti els processos ja que és una psicoteràpia ideada per un metge, un tècnic corporal. La via emocional és explicada per Fritz Perls, com una expresió més, no com la via final d’expresió. L’objectiu de l’acompanyament gestàltic és obtenir una experiència integradora per permetre el creixement. El canvi diferencial. (Paul Waltzlawick-Mental Research Institute en Palo AltoCalifornia)

En el meu desenvolupament professional he anat treballant des de la primera línia que he exposat (teories unicistes: cognitivisme, i humanisme en el meu bagatge), integrant la segona (acompanyament emocional fenomenològic no interpretatiu). És aquí on inherenment ha emergit en mi la necessitat de compendre el cos, de permetre el moviment, de seguir obrint la mirada, ja que entre cognició i emoció, trobo el moviment. El moviment d’un cos físic, la motivació transformadora en una actitud com a experiència psicològica no quantificable físicament, (i sí amb capacitat de ser descrita i mesurada qualitativament). El moviment hi és, i és una forma més d’intel·ligència.

Com i on es produeix aquest moviment, aquesta motivació?

(1) Sistemes Motors Moviment Reflex i Voluntari

“L’organització dels moviments més complexos i elaborats es porta a terme a través d’estructures situades en els nivells mitjà i superior de l’encèfal, exercint l’anomenat control supraespinal. Aquestes estructures són l’escorça cerebral, el cerebel i els ganglis basals.
L’escorça cerebral intervé en el control dels actes motors, des que s’estableix la finalitat dels mateixos (àrees d’associació), i s’organitza un programa o un pla, fins que es donen les ordres de com s’ha de realitzar aquest programa que culminarà amb èxit l’acte motor (àrees motores). L’escorça motora, està situada al lòbul frontal.”

Gràcies a la tasca d’aprofundiment en el paradigma de la Reorganització Neurofuncional (Padovan, Fay, Doman, Tomatis, entre d’altres i la concepció antroposòfica de Rudolf Steiner, on l’organització organísmica humana es completa en cicles evolutius i necessitats funcionals diferenciades), apez l’enfoc constructivista es pot nutrir de com possibilitar fluïdesa en l’entramat neuronal.

La proposta és obrir la línia de treball més enllà de permetre assolir continguts curriculars des de l’andamiatge i la participació guiada (2). És fascinant com podem reentendre Piaget (3) i Vigotsky (4), i facilitar l’acció psicopedagògica i educativa. Un exemple seria reinterpretar la frase vigotskiana:

A child begins to perceive the world not only through his eyes but also through his speech

      Reentendre-la: Un nen comença a percebre el món no només a través del que veuen els seus ulls si no mitjançant el llenguatge, la podem compendre amb l’evidència optomètrica actual:

Un nen genera el llenguatge

a través del que construeix la seva visió

(els seus ulls i la resta del cos)

així és pot relacionar amb el món,

comunicant-se.

En aquest entramat neuronal que es sustenta en l’organització dels moviments (control postural i vestibular/equilibri), es vertebra amb la regulació del sistema reticular i els ganglis basals (utilitats en els sistemes d’alerta i acció/reacció), podem seguir en una metàfora arborística dient que inicia la copa de l’arbre (allà on un nen hi faria una cabana) amb les àrees límbiques/subcòrtex. Emplaçaments que permeten l’experiència emocional i la memòria. És fàcil imaginar d’on estem parlant: el centre del cervell, just darrera el nas, el nervi olfactiu és el més ràpid, instintiu i amb major afecció a la memòria. Des d’aquí emergeixen feixos de neurones amb estructures qualitativament diferents de les que fins ara hem localitzat. A partir d’aquí emergeixen les ramificacions en les àrees associatives, en l’arbre de la metàfora és la densitat de branques i fulles, cada cop més fines i delicades, destinades a brotar superant-se i especialitzant-se, de manera que un sector del neocòrtex desconeix altres seccions. Els hi cal la part mitja, i els creuaments interns per operar eficaç i eficienment.

 

Desenvolupament Infantil i els Circuits del Cervell en les Emocions en Mamífers

(5) (Jaak Panksepp, PhD)

“La investigació amb animals també ha posat de manifest els mecanismes universals de processos emocionals secundaris d’aprenentatge, que es trasllueix en els ganglis basals subcorticals (per exemple, l’amígdala, el nucli accumbens, etc.) bastament connectat al neocòrtex. Es tracta de les àrees terciàries-processos mentals – com capacitat de pensaments, idees i reflexions – que requereixen extensos teixits neocorticals que són essencialment una tabula rasa, en el naixement. La majoria de les funcions de la nostra escorça visual són fonamentalment programats per experiències.”

3836090“El primer objectiu de l’adquisició del llenguatge s’ha d’acoblar positivament amb els contorns melòdics de la seva llengua materna. significats proposicionals segueixen compromisos afectius.”

“1. El sistema explorador (Desitjar). Aquest sistema motivacional apetitiu de propòsit general és essencial per a tots els altres sistemes emocionals per operar amb eficàcia. Per tant, és el gran pare de tots ells, generant una necessitat d’explorar i interactuar amb el món, amb gran curiositat i interès, produint l’aprenentatge espontani abundant, que pot convertir-se en estructures d’hàbit (en els ganglis basals) i estructures de coneixement (en el neocòrtex ). BUSCAR permet als animals i als éssers humans per trobar i anticipar -potser ansiosament- tot tipus de recursos. Un bon exemple és el desenvolupament del llenguatge. Els nadons adoren el  necessari per a la supervivència, incloent aigua, menjar i calor, i també la creativitat i propostes lúdiques que promoguin el desenvolupament de diverses habilitats comunicatives, incloent les relacionades amb la luxúria i l’ajuda. Patològicament, aquest sistema intervé en totes les addiccions a les drogues artificials (per exemple, cocaïna i heroïna) i compulsions naturals (jocs d’atzar, la sexualitat obsessiva, etc.). Aquests circuits han estat anomenats el “sistema de recompensa / plaer del cervell,” doncs aquest promou l’eufòria que acompanya compromisos entusiastes amb el món. Els nens necessiten moltes oportunitats per exercir el poder d’aquest sistema d’exploració.”

D’aquest valuós estudi, s’extreuen informacions que ens permeten compendre les formes bàsiques dels mamífers, i per tant, els humans, en relació amb el món, i podem valorar un programa educatiu, curricular, i de creixement des de les diferents formes de coneixement, més enllà de mantenir postures rígides en una cadira i mantenir l’atenció en documents escrits, siguin llibres, o pissarres digitals.

L’eduació dels que vénen reclama que ens responsabilitzem de gestionar les possibilitats d’aprenentatge que descobrim que tenim, i que necessitem. I un canvi transformador, i efervescent, només pot emergir de la feina conjunta i del coneixement en xarxa.

Des d’aquestes referències i reflexions podem construir una postura d’aprenentatge possibilista, generant humans més tolerants, pacients i observadors, preparats pels canvis i resolutius en els períodes de crisi. Persones buscadores de solucions. Entusiastes, transformadors. Una forma d’intel·ligència, que espero no haver presentat com a opció única, tant sols plausible.

Referències:

(1) http://Sistemes Motors Moviment Reflex i Voluntari (http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/fisiologia-humana-2011-g367/material-de-clase/bloque-tematico-6.-fisiologia-del-sistema-nervioso/tema-5.-sistema-motor-control-del-movimiento)

(2) Rogoff, Barbara: Aprendices del pensamiento

(3) Piaget, Jean: http://www.xtec.cat/~jortiz15/psicevo.htm

(4) Vigotsky, Lev: https://ca.wikipedia.org/wiki/Zona_de_Desenvolupament_Proper

(5) Panksepp, Jaak , PhD http://www.child-encyclopedia.com/sites/default/files/textes-experts/en/638/child-development-and-the-emotional-circuits-of-mammalian-brains.pdf

Publicat dins de Antroposofia, La Consulta, Psicoteràpia, Reorganització Neurofuncional, Teràpia Gestalt | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Superfície i profunditat en teràpia

Interior:esteriorAl abordar al pacient, tant si em poso davant seu com a Osteòpata o com a Terapeuta Gestalt sempre tinc molt present la dualitat bàsica intern/extern. Això em facilita saber quines intervencions i en quina direcció fer-les. En aquest post enquadraré i definiré aquesta polaritat. Així com les implicacions des d’aquesta perspectiva en la cínica diària.

Continua llegint

Publicat dins de Osteopatia, Teràpia Gestalt | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Formació en Tècniques d’Escolta i Alliberació en l’Abordatge Corporal

Tecnicas escucha y liberacionDel fruit del treball d’anys d’integració entre dues perspectives terapèutiques que sempre m’han apassionat la Osteopatia i la Teràpia Gestalt, va sorgir ja fa un temps aquesta proposta que avui us presento. Una Formació de profundització en l’art d’escolta, sentir i abordar globalment a un client en teràpia. Aquesta propera primavera a l’Institut Gestalt.

Continua llegint

Publicat dins de Osteopatia, Teràpia Gestalt | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari