Em ve de gust avui compartir amb tu aquesta carta que fa molt de temps que tinc per casa i que de tant en tant m’agrada rellegir. No et puc dir d’on l’he tret. No es cap secret, simplement no ho recordo… Unes paraules que obren el meu cor a l’infant que hi viu, que inspiren la meva feina d’osteòpata i m’omplen d’esperança l’adult que soc. Sempre al llegir-la em ve al cap aquella frase que diu.
“Cada nen que arriba a aquest mon ens porta el missatge de que Déu no ha perdut la fe en els homes”
Aquí t’he la deixo. Espero que deixis que et toqui el cor i la gaudeixis. Continua llegint