Potser els Reis del’Orient no poden arribar personalment a tot arreu. Potser només els milions de patges que tenen escampats pel mon son capaços de fer màgica aquesta nit per als seus infants; fent-los anar a dormir d’hora i omplint d’alegria els seus mitjons. Com a infant que he sigut faig també aquest any la meva carta. Esperant que la màgia d’aquest dia aport-hi el seu granet de sorra per fer-me feliç.

Estimats Reis de l’Orient:

Desitjo un llapis que dibuixi rialles.
Una goma que esborri llàgrimes i rancor.
Una tela plena d’il·lusions.
Colors on no falti l’esperança.
Un pinzell que faci pessigolles.
Una paleta plena de llum.
Un llibre que parli d’amor.
Una clau que obri el cor.
Una agulla per cosir velles ferides.
Un gra d’arròs que acabi amb la gana.
Una ploma del colom de la pau.
Un llumí per escalfar el que està nu.
Un coixí per somiar.
Una guardiola per omplir-la de records.
Una butxaca foradada per posar-hi penes.
Un petó de mel i mató amb gust a perdó.
Una carícia d’una mare cansada.
Un record pels que se n’han anat.
Memòria eterna per les rialles perdudes
i un fil de seda fina per lligar el que ja tinc.

Què demanaries tu als Reis de l’Orient si t’atrevissis a demanar? Ja has fet la teva carta?