Un dels principis de l’osteopatia és que l’Estructura i la Funció estan en estreta relació de dependència. De què ens parla aquest principi? Per què és important la seva comprensió? En aquesta entrada definirem que és estructura i què funció i com es relacionen entre elles. 

Pier Tricot reconegut osteòpata pare de l’enfoc tissular, ens dona aquestes definicions d’Estructura i Funció.

“En el mon dels organismes vius l’Estructura és una organització material destinada a orientar l’impuls no específic de la vida cap a manifestacions especifiques que son les funcions, amb la finalitat de satisfer les necessitats especifiques relatives a la supervivència de l’organisme.”

“La Funció és l’impuls vital, no específic, canalitzat i dirigit per una estructura per convertir-se en específic, amb la finalitat de resoldre un o baris problemes relatius a la supervivència de l’organisme”.

Llegint amb atenció aquestes definicions s’enten que l’Estructura és la matèria, l’anatomia, la maquinaria. Mentre que la Funció és la vitalitat, la força, l’impuls. El que anima aquesta matèria i fa que parlem de matèria viva.

Parlàvem en el post dels principis dels essers vius i deiem que una cel·lula pulsa, viu. Entenem-ho com que tota la matèria de què està constituïda la nostre cèl·lula i la configuració concreta que té és la seva Estructura. Mentre que l’expressió de la vida que fa que tingui aquesta configuració concreta és la Funció.

Això passa a tots els organismes vius i a totes les parts dels organismes vius. Des de la petita cèl·lula a la totalitat de l’organisme. Passant pels diferents òrgans i teixits. Totes i cadascuna d’aquestes parts podem observar-les des de l’Estructura i Funció.

“La funció crea l’estructura, i es aquesta estructura creada el que permet a la funció expressar-se”.       Roland Loreloux

“L’univers té un impuls creatiu, el telos, una direcció, es dirigeix cap algun lloc.. el seu impuls es la organització de la forma en holons cada vegada més coherents”.            K. Wilber

La Funció crea l’estructura ens diu Loreloux. O l’impuls creatiu que ens parla Wilber que organitza la materia cap a la coherència. Així Still, el pare de la Osteopatia, parla de la intenció del Gran Arquitecte. Diferents maneres de dir el mateix. Hi ha un impuls primari que organitza la matèria donant-li una forma concreta. Però aquest impuls al manifestar-se en el mon material regit per les lleis físiques pot veure’s modificat i ser orientat segons aquesta propia materialitat. La Funció original es veu modificada per les possibilitats que genera la materia, l’Estructura.

Segons Still la relació més profunda entre Estructura i Funció es troba en el MRP. A nivell intern l’expressió de l’Alè de Vida determina l’estructuració organitzativa dels teixits, com aquesta estructuració del teixits determina l’expresió de l’Alè de Vida.

Veiem doncs que Estructura i Funció estan en estreta relació de reciprocitat. Que una afecta a l’altre. Si la Funció no s’utilitza, no és necessària l’Estructura. O si es demanen funcions diferents aquesta nova Funció anirà creant nova estructura. L’organisme anirà modelant l’estructura en funció de les funcions (enteses aquí com a requeriments) que se li demanen. Encara que sembli un embarbussament… Si no s’utilitza una part del cos, un teixit… aquesta part del cos s’anirà atrofiant, canviant l’estructura. No es mantenen les estructures que no s’utilitzen. Mentre que si l’estructura esta en males condicions no es podrà expressar la funció que li es pròpia.

És important tenir en consideració a l’hora del treball com a osteòpates aquesta dualitat Estructura i Funció. És la seva comprensió que ens permet treballar regulant l’Estructura per permetre que la Funció pugui expressar-se o recolzant la Funció i facilitar que aquesta reguli l’Estructura.