Pren-te temps

TempsEl temps, el temps que ens falta, que no tenim, se’ns escapa, corre… A tots ens sembla que ens falta temps. I en tenim tant poc que no tenim ni temps per prendre’n una mica. Una mica de temps per seure, respirar, assossegar una mica el cos i la ment de l’acceleració del dia a dia. Per veure que la vida continua mentre correm sense que ens n’adonem. Que la tardor, tot i la calor que ens fa aquest any, ha arribat. Que els cels son diferents que no eren fa uns dies. Quines sortides i postes de sol més boniques hi ha la tardor… Que els ocells encara canten, el cel és estrellat. Que els colors estan canviant. Que estic aquí respirant amb la vida que tinc.

Per què no parar una mica i deixar que el cos es reguli? Ens digui el que necessita. Per que no utilitzar la millor medicació que es pot trobar? La saviesa interna del nostre organisme.

Últimament a la consulta m’he descobert fent la mateixa recepta a molts dels que veniu:
-Pren-te una mica de temps cada dia.
-Que prengui una mica de temps cada dia? Això em receptes?
-Doncs si. Una mica de temps.
-En pastilles, en sobres, gotes o supositoris?
-Res, para una mica, respira i escolta. Ho sens…?
-No sento res.
-Doncs precisament. Escolta aquest silenci i deixa que s’ompli amb el que tapa el soroll del dia a dia.

Que perillós és però prendre’s tems. No per que tingui efectes secundaris. Que no en té. Sinó per què prendre’s temps es una potent medicació, que provoca silenci i espai interior. Un silenci i un espai que no son plens del que fem cada dia; les obligacions, la feina, els nens, l’escola, les compres, els pagaments… Sinó que deixen espai per el que cada dia roman més callat, mes tapat per tota l’acceleració rutinària. Saps a que? Si ho has endevinat. Et deixa espai a tu!

Si clar, si vas sempre a “fondo” al parar notaràs el cansament, adoloriment, l’estrès, tensions… Tot el que la pròpia acceleració del dia a dia no et deixa veure. Si, a tu i el teu estat! No t’espantis. Com a bona medicina que és al principi pot resultar amarga, però si li dones temps, si temps al temps com ho diu la dita, segur que començaràs a sentir-ne els beneficis.

Seu una estoneta, pren-te el teu temps, respira, sent-te, acompanye’t. Passa una estoneta amb tu. Confia amb el que el teu cos et porta i dona-li espai. I poc a poc disfruta del teu temps.

N’hi ha que diuen que això es perdre el temps. Doncs no! És emplear-lo d’una altre manera. Una manera que ompla i regenera el cos i l’esperit.

Com pots perdre temps si temps tota la vida de temps?
Ho has provat?

Anuncis

Quant a Ramon Mas

Osteòpata D.O. Postgrau en Osteopatia Clàssica (IEOC).Fisioterapeuta. Postgrau en Reeducació Postural Global (R.P.G). Teràpia craneosacra i Alliberació Somatoemocional. Terapeuta Gestalt.
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses de la vida i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s