Estructuralment totes les persones som iguals…iguals? O totes som molt diferents?
Què és el que tots tenim d’igual i què diferent? Què fa que apareguin aquestes diferències? Quina importància té això a l’hora de observar, diagnosticar i tractar? En aquesta entrada parlarem del que ens fa igual a tots i el que ens fa diferents a la resta a nivell estructural. Així com de quins son els factors que fan que apareguin aquestes diferencies.

Podem Estudiar l’Estructura des d’un punt de vista on tots som iguals.

Tots els éssers humans som estructuralment iguals, obviant petites variacions individuals i racials. Disposem d’una estructura corporal idèntica, dos braços, un cap, 24 vertebres, 2 ronyons… Responem a les mateixes lleis fisicoquímiques que governen la distribució de la postura i el moviment, fruit del procés filogenètic de l’espècie. Aquest equip que tots tenim l’anomenarem Equip Biològic Bàsic.

Es veritat també que si ens parem a observar amb més detall l’estructura corporal dels diferents individus, ens adonem que hi ha força variació entre els uns i els altes. Variacions en tensions, postures, en maneres de moure’s, de respirar. Uns tenen l’abdomen més dilatat que altres. Hi ha moltes variacions en les corbes de la columna vertebral. Uns semblen tensos i rígids i altres tous i esponjosos. De totes aquestes variacions corporals individuals en diem Estructura Corporal Adaptativa.

Mentre que l’Equip Biològic Bàsic és la nostra base genètica heretada i conformada a partir del nostre creixement i maduració biològica, l’Estructura Corporal Adaptativa és el fruit de la nostra biografia, de totes les experiències viscudes com a organisme. L’Equip Biològic Bàsic és doncs el que fa que quan mirem algú poguem dir que és un ésser humà. L’Estructura Corporal Adaptativa fa que puguem veure qui és aquest ésser humà.

Els factors que van modificant el cos al llarg de la vida i el transformen estructuralment seran doncs factors dinàmics, vius i no programats.

Som éssers diferents i separats de tots els altres. La nostre experiència vital serà doncs única i subjectiva. Al arribar al món, el nadó, després de ser expulsat de l’úter matern i haver hagut de travessar la dura prova del canal del part, amb l’estrès que representa i amb les empremtes que pot haver provocat, cansat, atordit i “masegat”, cau en una família concreta, amb unes dinàmiques concretes. El nou ésser estarà immers dins un sistema i un cos on es sentirà d’una determinada manera. Es sentira còmode dins el seu cos o li molestarà alguna tensió. Es sentirà acollit, estimat, tocat, segur, satisfet… o sentirà fredor, distancia, por, inseguretat, insatisfacció…  Aquesta experiència subjectiva serà la que determina com serà la seva relació/comunicació amb l’entorn i amb ell mateix. Tindrà així una tendència més a obrir-se o tancar-se, rigidificar-se o relaxar-se, a exposar-se o a protegir-se, a energetitzar-se o deprimir-se… Per tant ja des del moment en que el nadó arriba al mon està configurant una estructura corporal per adaptar’s-hi. Aquesta es marcarà més o menys en els seus teixits depenent de la durada i intensitat de la reacció. Així doncs el cos és un reflex de la manera que ha tingut el nadó de relacionar-se amb el seu entorn.

Un altre factor important serà com és i ha estat la seva alimentació. Som el que mengem resa l’antic aforisme. Però també és cert que som com mengem. La dieta pot modificar l’estructura corporal per carències  excessos, toxicitats… i també ho pot fer la manera en què mengem. Menjar desordenadament, activant l’aparell digestiu sense un horari. Menjar estressat, sense mastegar, no respectar els temps de digestió…Pot donar alteracions al nostre intestí. Augmentar-ne la permeabilitat, irritar-lo, alterar el ritme de deposicions, producció de grans quantitats de gas…  Tot aixo el que el final produeix és una modificació de l’estat del terreny, l’estàtica de la postura…  I com no els hàbits tòxics, tabac, drogues alcohol, contaminació ambiental. El tipus d’alimentació i com es porta a terme es a llarg plaç un factor important en la configuració estructural del cos.

Descans, activitat, alimentació, pensament, creences… Tot acaba modificant la forma corporal.

Serà important també com s’utilitza aquest cos. Si es fa esport o no. El tipus d’activitat física en el treball, en la vida diària. És fàcil amb una simple observació determinar si la persona fa esport o és sedentària. La utilització a nivell mecànic del cos també moldejarà la quantitat i tensió de la massa muscular, les densitats òssies, les corbes de la Columna, el bon funcionament dels òrgans… Com explicàvem en l’entrada Estructura i Funció, la manera de funcionar el cos crea l’estructura necessària per fer-ho així.

Els esdeveniments traumàtics. Tant físics com emocionals seran fonts de canvis estructurals.  És evident que els traumatismes físics modifiquen l’estructura corporal. Però no només una fractura que escurça una extremitat és un traumatisme físic.  Les cicatrius de cirurgies també ho son. Aquesta pot donar repercussions a llarg plaç degut a les fibrosis entre plans de teixits, tensions que modifiquen la postura, dificultat de nutrició d’alguns teixits per les pròpies tensions o fibrosis. També es poden considerar traumatismes les malalties importants que s’han passat, ja que en elles el cos necessita una gran despesa energètica per a combatre-les i per dissipar els medicaments que eventualment s’hagin pogut administrar.

Els traumatismes emocionals també son generadors de canvis en el cos. Dèiem que el nadó al néixer sent i viu la seva experiència i modifica la seva corporalitat per adaptar’s-hi. Però aquesta no es només una capacitat del nadó, sinó que es algo que ens passa durant tota la vida. Un esdeveniment traumàtic a nivell emocional pot deixar una forta empremta en la configuració corporal.

I deixo per al final totes les funcions de contacte i relació, el psiquisme. Que si bé en essència es el mateix que al primer punt, hi ha les variacions del moment maduratiu de funcions superiors. Al madurar anem adquirint aprenentatges, significats, creences, condicionaments… Ens anem veient d’una determinada manera, construïm les pròpies creences apreses del nostre entorn i de les propies experièncie. Així ens relacionem amb l’entorn i amb nosaltres mateixos d’una manera singular. Aprenem i decidim, el que es pot fer i el que no, el que es pot sentir i el que no, com soc jo i com no… Tots aquests factors modificaran la nostre manera d’actuar i sentir, tapant l’espontaneïtat organísmica subjacent. Així utilitzem el cos modificant l’estructura corporal en més o menys mesura per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. Tot el que reprimeixo, no em permeto, canvio o aguanto, ho faré mitjançant algun canvi en la configuració del cos: tensant, deixant de respirar, traient de la consciència.

En resum, la configuració corporal d’un individu és el total d’adaptacions organísmiques de la persona a la vida i adquireix significat quan es veu en el seu context. Hem de veure les variacions individuals en l’estructura corporal com a adaptació i ajustos creatius a l’experiència vital personal.

La forma corporal que tindrà un organisme serà la resultant de la seva base genètica heretada i de l’acció transformadora que aquestes funcions tindran en l’estructura durant el seu procés vital. La forma corporal depèn de com l’organisme ha interaccionat amb l’ambient des de la seva subjectivitat.