I si dins meu naixen flors,
les sentiré? Les gaudiré?
Gaudiré del pètal
en es meu tacte?
Si sóc aire endins.
Espai absent de contacte ple de mi.
Buit de carn.
De la boca em travessa.
Potser fins l’esfínter.
Eix en què jugo cada temps.
Eix en què visc cada moviment.
Eix on frueix es meu al·lè.
I si se’m marceix l’ésser, on seràs
buit meu?
Vull omplir de geranis el balcó
del vertigen. On tot és prou.
On no hi ha res més que jo.
