El Regal

Tinc una mestra.
El que més m’agrada d’ella
és la seva veu.

M’agrada quan parla,
però sobre tot el que més
és quan canta.

És com que tot és bonic.
Com que tot és màgic.
M’agrada tant,
que canto com ella.

I tot és màgic.

Té una mestra.
El que més m’agrada de tu, mestra
és quan la mires, i la veus.

Veus la seva por,
veus la seva curiositat,
veus la seva força,
veus com n’és de feble.

I tot és real.

El regal
ja és en la seva memòria
per disfrutar de tu,
per saber la teva presència,
per fruir en la teva veu.

Per assemblar-se també
a tu, com a èsser molt estimat.

Gràcies infinites.