Equilibri, economia i confort tres lleis que segueix el cos per tal de funcionar en el constant moviment de la vida. Entendre-les ens ajuda als a l’hora de comprendre l’expressió dels símptomes del pacient. El per que del cansament, baixa vitalitat, dolor… En aquesta entrada parlarem d’aquestes tres lleis i com les segueix l’organisme.

El cos ha d’assumir diferents funcions i accions per tal que l’organisme que som pugui tenir una existència sana i satisfactòria. En primer lloc permetre el manteniment de les diferents postures. En segon lloc fer els moviments i desplaçaments requerits per a totes les activitats de la vida diària. I per ultim i no menys important expressar aquell qui som mitjançant el gest, el pensament  i la paraula.

Per tal d’assegurar el moviment, l’intercanvi i la comunicació amb l’entorn el cos necessita també assegurar-se una font d’energia i administrar les seves reserves amb cura.

Podríem parlar de tres lleis que segueix el nostre organisme per tal d’assegurar aquesta organització. Coneixent-les ens farà més fàcil la reflexió i el coneixement dels seus sistemes d’adaptació i compensació.

Llei de l’equilibri

Equilibri físic, equilibri fisiològic (homeostasis) i també com no equilibri mental i emocional. L’equilibri perfecte, immovil, no existeix i molt menys en els éssers vius. L’equilibri és sempre relatiu i només pot ser actiu, dinàmic i rítmic. La quietud només s’esdevé en la mort.

Per mantenir una postura o fer qualsevol moviment necessitem que els músculs mantinguin un equilibri dinàmic entre ells. S’ha de mantenir també l’equilibri electroquímic entre les membranes cel·lulars, entre el que sento i el que faig… I en innumerables altres funcions.

Llei de l’economia

El conjunt de tota la fisiologia corporal esta “pensada” per que hi hagi una mínima despesa dels recursos energètics. Les funcions de base (postura, respiració, circulació, digestió…) han de consumir poca energia. Es important que l’organisme gasti el mínim per a mantenir les seves funcions de base. Així disposarà de més energia per accions de moviment i relació, que li permetin viure mitjançant els intercanvis amb l’entorn. Si la gestió energètica no fos economica es cansaria i s’esgotaria perdent les ganes de moure’s i comunicar-se.

Llei del confort

L’organisme no tolera viure amb informacions nociceptives o incomodes. Aquest rebuig pot arribar fins a la Escotomització (fer inconscient algo que està succeint). Per viure amb comoditat i no sentir dolor, el subjecta inventarà esquemes d’adaptació i compensació tant en l’aparell musculesqueletic, el visceral com en el psicològic. (Veure organisme com a unitat) El cos reaccionarà per tal de poder retrobar un nou equilibri en una condició no dolorosa.

Com hem dit, la vida es un moviment constant en equilibri dinàmic. No hi ha mai quietud. Aquest dinamisme requereix una mínima energia per a mantenir-se. Queda així molta energia lliure per a les activitats de la vida diària. Però no sempre es pot mantenir el funcionament basal amb aquest mínim d’energia. Pel motiu que sigui, una irritació de l’intestí degut a la alimentació,  una postura mantinguda en el treball, estres, un traumatisme, repressió de l’expressió emocional… l’organisme farà una tensió per tal d’evitar el dolor o la consciència de la molèstia. Això farà que es desplaci l’equilibri.  Aquest haurà de ser restituït per una tensió compensatòria en sentit contrari.

Per evitar el dolor o molèstia hi ha un moviment en una direcció. Això requereix un aport d’energia per part de l’organisme. Aquest evitar el dolor provoca un desequilibri en una direcció que haurà de ser corregit en sentit contrari, amb el conseqüent aport energètic també. Això és el que en osteopatia en diem adaptacions i compensacions. I com a tal es un nou equilibri d’entrada no dolorós però amb una despesa energètica major.

Veiem doncs que el cos intenta per sobre de tot mantenir l’equilibri i el confort, augmentant la despesa energètica. La suma de totes les compensacions/adaptacions que va fen el cos al llarg de la vida va restant vitalitat (energia disponible). Ja que aquesta es utilitzada per mantenir l’equilibri no dolorós.

Però no sempre es possible que no hi hagi dolor. O per que el cos no té capacitat suficient d’adaptació, no troba una solució al conflicte en que es troba o no disposa de suficient erigia per portar-lo a terme.

En un tractament osteopàtic l’osteòpata ajuda al cos a trobar un equilibri menys costos des del punt de vista energètic. Possibilitant a l’organisme una capacitat d’adaptació major per gestionar-se. I a l’hora busca les causes que provoquen la necessitat d’aquestes adaptacions i compensacions, per tal d’intentar suprimir-les o minimitzar-les.