Reprimir el símptome. Aquest mal hàbit, fruit d’un context social que reclama solucions instantànies i un gran negoci basat en prometre-les, ha deixat en l’oblit les bases de la terapèutica hipocràtica. Els grecs parlaven de tres fases en el procés curatiu: en primer lloc el repòs; si no n’hi havia prou, provar amb la dieta; i només en última instància recórrer a la medicació. La medicina al·lopàtica es va encarregar d’esborrar les dues primeres fases, escurçant el camí cap a la medicació repressora de símptomes. Tractant a l’organisme com si fos un “idiota” que fa malament les coses o estigués “fallat”.

Les medicacions repressives de símptomes, que van en contra dels esforços de purificació de l’ organisme, només s’haurien d’emprar quan la vida del pacient està en perill, quan els dolors són massa forts o quan hi ha una invasió microbiana generalitzada.

Lamentablement s’ha generalitzat el concepte d’un remei per a cada malaltia i com més greu la malaltia, més potent la medicació. O sigui que seguim lluitant contra els efectes sense suprimir les causes: en l’exemple de l’automòbil.

En incrementar la contaminació del terreny – per l’aportació tòxic dels medicaments empleats- i deprimir- cada vegada més la força vital, el nostre sistema immunològic baixa la guàrdia, perd efectivitat d’acció i s’obren les portes per a un estat més perillós.

Del llibre ” Cos Saludable ”
Autor : Néstor Palmetti

Extret de:
http://www.unmundodebrotes.com