Parlem avui dels quatre aspectes o cossos de l’esser humà des del punt de vista de Rudolf Steiner, el pare de l’Antroposofia. Vaig entrar en contacte amb el pensament de Steiner gràcies a un canvi d’escola de la meva filla. Vam decidir canviar-la a una escola de pedagogia Waldorf, una pedagogia creada per Steiner des d’una visió i coneixement en profunditat de l’evolució de l’humà. Em va captivar ràpidament el seu pensament, per que em complementava i ampliava conceptes de l’Osteopatia que jo practico a La Consulta. Em va posar nom a coses que sense saber-les, intuia d’alguna manera. I em va donar confiança en l’abordatge dels diferents aspectes de la persona.

Es per això que us presento, per a qui no els conegui, els quatre cosos que segons Steiner configuren un èsser humà. Veureu que amb Osteopatia estem acostumats a relacionar-nos amb els dos primers (Físic i Vital), i que els dos següents (Astral i Subtrat del Jo) en parlem només com si fossin cosa del psiquisme.

Us descric els quatre cossos tal com els descriu Steiner, però es evident que no són quatre “rodanxes” de l’organisme humà, si no quatre aspectes que interaccionen, s’influencïen mutuament i el conformen en una unitat integrada.

Cos físic
El cos físic és la part material de l’organisme. Està sotmes a les mateixes lleis que regeixen tota la vida material i està integrat per les mateixes substàncies i energies que la resta del mon inanimat.
L’home té en comú aquest cos amb tot el regne mineral. Es aquesta part de l’home on es barrejen, es convinen, assumeixen forma i es desintegren les mateixes i substàncies i segons les mateixes lleis que regeixen el mon material. Podriem dir que es la matèria que ens conforma.

Cos Biofòric, Etèric o Cos vital
És força vital. No te naturalesa física, per tant no es pot captar amb els sentits, tot i que es pot sentir el seu efecte en la materia ja que la vitalitza i li dóna moviment. Es el que en osteopatia donem el nom de força vital, al·lè de vida pels biodinàmics, impuls de vida, Energia vital… En la planta o en l’animal actua la força que produeix el fenomens vitals.
Aquest cos l’home el té en comú amb les plantes i els animals. Es aquest cos el que estimula les substàncies i forçes del cos fisic per que es configurin i donin lloc als procesos de creixement, propagació, circulació dels fluids corporals.
Es doncs, el constructor i l’artífex del cos físic, el seu habitant i arquitecte. És una estructura energètica, forces actives, no es matèria.

Les forces i les substàncies que operen en el cos fisic no poden per sí mateixes transformar-lo en un èsser viu. Només els materialistes més recalcitrants segueixen aferrats a la negació de la Força vital. Però com expliquem l’animació de la matèria sense aquesta força o principi vital?

Cos Astral o Sensible
És el vehicle del dolor i plaer, de l’instint, del desig, de la passió…És el cos de la sensació. El cos sensible o Astral el tenen en comu l’humà només amb el regne animal com a vehicle de la vida emotiva.
La planta no té sensació, si interpretem les reaccions de les plantes en resposta a estímuls, irritacions, llum… amb un moviment o similar, a sensacions, mostrem un desconeixament de la naturalesa de la sensació. El que singularitza la sensació no és la resposta a un estímul exterior, sino el procés interior que l’estímul produeix tal com el plaer o el dolor, l’instint o el desig…
Qui no tingui en compte aquesta peculiaritat de la sensació podria dir que el papar tornasol blau respon a la sensació de certes substàncies, ja que al contacte amb elles es torna vermell.
És un cos no material. És una estructura integrada per imatges dotades de moviment, llum, colors…

Cos Substracte del Yo
És especificament humà. No el comparteix amb cap més esser terrestre.
Es forma des de la capacitat de dir “jo sóc”. Jo no pot designar a ningu mes que a mi. Aqui surgeix la espiritualitat. Lo permanent dins lo impermanent “Jo”, el que no canvia, el que és únic ningu més podrà definir-me a mi amb aquesta paraula.
Amb el “Jo”, diuen,comença a parlar el Déu interior que en els èssers inferiors només es revela des de fora en els fenomens del món que l’envolta. La funció d’aquest cos és ennoblir i depurar des de sí mateix als altres cossos.
Diu Steiner: “Aquest substrat es l’expressió de l’Ànima superior, i per posseir-lo, l’home es el punt mes alt de la creació”

El cos etèric i el físic són el vehicle de les forces vitals formatives del creixement i de la reproducció. El cos astral expresa instints, desitjos i passions que la naturalesa externa li engendra. A mesura que evoluciona l’home el Jo va transformant la resta de cossos. Així, el cos sensible es va convertint en vehicle de sentiments més elevats, de plaers o dolors, d’anhels i desitjos refinats. El Cos Etèric transformat es torna vehicle d’hàbits, d’inclinacions permanents, del temperament i de la memòria. L’home el qual el cos vital no ha estat influenciat encara pel Jo, no recorda les seves vivències, es desplega tal i com li demana la natura. És encara animal.

Entenent aquest model d’home es fa clar que només mirant-lo des de lo físic o el vital, el fem molt menys del que realment és. La nostra mirada guanya en profunditat i en humanitat a l’estar davant d’algu i tenir en compte que els seus impulsos poden concicionar la seva matèria o vitalitat, o que el seu Jo encara inmadur afecta els seus comportaments, respostes. Ens trobem davant d’un esser humà amb un cos, una vida, unes sensacions i una profunditat espiritual que ens canvia la mirada.